Motî walon-francès
Dictionnaire wallon-français
Walloon-French dictionary


Rezultats - Résultats - Results

Come rén n' a stî trové, on fwait ene deujhinme saye, tot cwerant dispityî dins les ortografeyes des motîs (e Feller, pre-Feller, vî rfondou, evnd.).
Come todi rén n' a stî trové, on fwait ene troejhinme saye, avou (bråmint) des replaeçmints d' ortografeye, eyet cweri ambedeus dins les intrêyes et dins les diferins scrijhaedjes des motîs.
Vos avoz cachî après:
Vous avez cherché:
You have searched:
dispityî
Eredjistrumint(s) di trové(s):
Enregistrement(s) trouvé(s):
Matches:
4

dispit

dispit (o.n.) dépit. ele tchante di --- come li mazindje ; vos estoz tot peneus, gn a-t i ene sacwè k' vos freut do --- ? ; vos nd î avoz fwait do ---, vous l'avez fort contrarié.

Trové dins: dispit [C1,C8]; duspit [E21]; dispi [C9]; dèspi [O]; duspi [E165]
(ID: 17992) Nén co so l' esplicant motî.


dispite

dispite (f.n.) dispute, discussion, chicane. ene --- di cåbaret ; vos åroz des ---s avou lu ; elle est e --- avou tot l' monde ; cwand ene poye tchante, sene di ---.
 »  ene --- di gueus: une querelle peu importante. c' est totes ---s di gueus, c'est toutes chicanes de mauvais coucheurs
Waitîz a: brete, prijhe, margaye, algaråde.
Waitîz a: dispiter.

Trové dins: dispite [C1,C9,O0]; duspite [E21]; dispute [C1,E1,E34,S0]; dèspite [E165]
(ID: 4715) Dedja so l' esplicant motî: dispite.


dispiter

dispiter vi Disputer, raisonner.
|+ dispiter (v.c.) Disputer, contester. a l' vindicion, on m'a dispité tot çu qui dj' hôssichéve ; i m'èl dispite il me le conteste
|+ dispiter (v.c.) Disputer, injurier. i c'mince a m' --- (v.c.) Taquiner, agacer. i dit ça po vos --- ; ni fioz nin co --- ci-èfant la, alans !
|+ dispiter (si ~) (v.pr.) Se disputer, se quereller. i s'ont dispité, pus i s'ont batus ; si --- a l' tchår di tchin se disputer, s'injurier haineusement ; (iron.) dispitez vos, vos v' batroz après disputez-vous, vous vous battrez plus tard ; i s' dispite avou tot l' monde Waitîz a: si disguèrmèter
Waitîz a: dispitadje, dispitant, dispitåve, dispite, dispiteu.
Mot rshonnant: dispiter (spiter).

Trové dins: dispiter [C9,O0,S0]; duspiter [E21,E34]; dispitè [C1,C8]; disputer [E1,E34]; disputè [C1]; dèspiter [E165]; dèspîter [O2]
(ID: 5592) Dedja so l' esplicant motî: dispiter. Intrêye nén co rfondowe.


dispiter

dispiter
I. (v.c.) éclabousser.
II. (si ~) (v.pr.) s'éclabousser.
Waitîz a: dispiteure; spiter.
Mot rshonnant: dispiter (si margayî), dispîter.

Trové dins: duspiter [E21]
(ID: 21218) Nén co so l' esplicant motî.