|
Introduction en français
Programaedje : |
Rezultats - Résultats - Results
afamerafamerI. (v.c.) • 1. affamer, couper les vivres, causer la faim. Afamer on payis. On stoumak afamé n' ôt gote. Aveur ene mene d' afamé. • 2. [t. forges] amincir. I fåt --- vosse fier, il est trop spès. II. (v.s.c.) mourir de faim, être affamé. Vos dirîz ene k' afame. Parintêye: afamåd, afamaedje, afamé, afameu, afamêymint; afamiaedje. Trové dins: afamer [E1,E21,E34,O0,S0]; afamé [E89,E177a,E203] |