|
Introduction en français
Programaedje : |
Rezultats - Résultats - Results
balancîbalancî (o.n.)• 1. balancier. ôrlodje a ---; li --- do danseu so coide. • 2. palonnier d'une voiture à deux chevaux. Waitîz a: balance, balancî (v). Trové dins: balancî [C1,E1,E21,E34,E200,O0,S0]; balancè [O3]; balansi [E177a,E212]; balanci [C99] balancîbalancîI. (v.s.c.) • 1. balancer, osciller, chanceler, tenir en équilibre (sin: halboter, hossî). il est sô, loukîz come i balance; dj' a on dint ki balance; ene brantche ki balance e l' air. • 2. hésiter, être en suspens (rl a: halcoter, tchicter, balziner). --- po ndaler ou po dmani; i n' fåt nén --- a vinde li måjhone; il a bråmint --- po l' prinde; i balance etur les deus. • 3. aller en balançoire, aller en escarpolette (sin. calibancî). ele balancive e corti. II. (v.c.) • 1. balancer (rl a: bloncî, berlondjî, hossî). dji balance èn efant dvins mes bresses, so m' djambe, e l' banse; fé --- èn åbe; deus efants ki s' balancèt so ene plantche; balancîz vos dames! • 2. renvoyer définitivement, se débarasser de, jetter. III. (si ~) (v.pr.) se balancer. Waitîz a : balance, balançaedje, balançåjhe, balanceu, balançwere, balançon, balançmint; bloncî; cabalancî, cobalancî, contrubalancî, ribalancî; balanciner. Trové dins: balancî [E1,E21,O0,O3,O4,S117]; balanci [C1,C8]; baloncî [C9]; balonci [C1]; balansi [E177a]; balåcî [S117]; balancer [E200,S117]; balancè [S117] |