| 
  
 
  Introduction en français 
  Programaedje :   | 
Rezultats - Résultats - Results
 disboterd(is)boterI. (v.c.) débotter, enlever les bottes (à qqn.) II. (si ~) (v.pr.) • 1. se déchausser. leyîz m' li tins di m' ---. • 2. se déshabiller, se débarasser de ses habits de travail. dji m' va --- so èn åvé; dj' a fwait, dji m' eva m' --- å chni. (sin. si disbiyî, si dismoussî). Waitîz a: disbotaedje, disbotoe. Trové dins: diboter [E1,E170]; duboter [E34]; disbotè [C1]; disboter [C9,R13]; dèsboter [O0,O2,O3,O5] / d'boter [E1,E34,E170] disbouté, disboutêyedisbouté, -êye (addj.) luxé(-e). mimbe ---, membre luxé. (rl a: dimsetou, ribouté).Waitîz a: disbouter. Trové dins: disboutè [C1] disbouterdisbouterI. (v.c.) • 1. luxer, démettre, faire sortir. aveur ses oxheas disboutés, avoir les os luxés • 2. déposséder, chasser d’un poste avantageux pour l’occuper soi-même, supplanter un rival. II. (si ~) (v.pr.) se luxer, se démettre. i s' a disbouté on bresse. Famile: disboutaedje, disbouté. Trové dins: disboutè [C1]; disbouter [C9]; dibouté [E177a,E203] / d'bouté [E89,E177a] disbouterdisbouter (v.c.)• 1. défaire (Ct. bouter). Notru-Dame d' awousse riboute ou disboute li tins, l'Assomption refait ou défait le temps. • 2. débouter. dj' a yeu bele a rclamer, on m' a disbouté. Trové dins: disboutè [C1]; disbouter [C9]; dèbouter [E1,E34,O4] / d'bouter [O4]  |