Motî walon-francès
Dictionnaire wallon-français
Walloon-French dictionary


Rezultats - Résultats - Results

Come rén n' a stî trové, on fwait ene deujhinme saye, tot cwerant su dins les ortografeyes des motîs (e Feller, pre-Feller, vî rfondou, evnd.). Vocial pa dzo li rzultat :
Vos avoz cachî après:
Vous avez cherché:
You have searched:
su
Eredjistrumint(s) di trové(s):
Enregistrement(s) trouvé(s):
Matches:
19

aler so

aler so vi Diriger (se) vers. être sur le point d'atteindre un nombre d'années déterminé.

Trové dins: alè su [C8]
(ID: 31756) Nén co so l' esplicant motî. Intrêye nén co rfondowe.


broker

broker (v.s.c.)
• 1. faire saillie. les ouys lyi brokèt foû del tiesse. (rl a: brotchî).
• 2. entrer précipitamment dans un local, un trou, s'engouffrer. il ont broké dins l' prumî cåbaret vnou; li tchet a broké pal rayele del cåve. --- e l' måjhone, pénétrer de force dans la maison; dji tronne come ene foye et dji brocreu e l' aiwe si dj' pôreu; --- ddins, foncer dedans; --- dssu, foncer dessus; --- dins l' moncea, foncer dedans, foncer dans le tas; --- a l' ouxh: sortir précipitamment par la porte.
• 3. ~ so: s'élancer, fondre sur qqch, foncer. li tchén broke sor mi.
• 4. ~ foû: sortir avec impétuosité, jaillir; --- foû do fossé et bizer evoye.
Famile: broke-e-l'-cåve, broke-e-l'-håye; brokeu, brocoe; brokyî; abroker, disbroker, rabroker, rebroker, ribroker.

Trové dins: broker [C9,O2,R13]; brokè [C1,C8,C13]; brokî [E1,E34,E89,E177a,E203,O0,O4] / (broker dvins); broki d'vin [E212] / (broker foû) broki fou [E212] / (broker so) broki su [E212]
(ID: 16245) Dedja so l' esplicant motî: broker.


cloper so

cloper so (v.) s'élancer, se jetter sur quelque chose, fondre sur une personne.

Trové dins: clopez su [E212]
(ID: 29232) Nén co so l' esplicant motî.


et si / et s'

et si / et s' (conj.) et (du latin et sic). magne et s' ti taire, mange et tais-toi; intrez et si vs ashioz, entrez et asseyez-vous.
Waitîz a: et.

Trové dins: èt su [E34] / èt s' [E34]
(ID: 35399) Dedja so l' esplicant motî: et_s'.


fordjåzer

si fordjåzer (v.pr.)
• 1. dire un message erroné.
• 2. se trahir, parler trop.
• 3. dépasser sa pensée en parlant.
Waitîz a: djåzer.

Trové dins: sè fordjanser [E165]; su fordjâzer [E2]
(ID: 21870) Nén co so l' esplicant motî.


fordoirmi

fordoirmi
I. si fordoirmi (v.pr.)
• 1. dormir au delà de l'heure voulue. ess cåzu --- ? Leve tu !
• 2. dormir trop longtemps.
II. fordoirmi (v.s.c.) (t. de zoologie) entrer en léthargie hivernale.
Waitîz a: fordoirmaedje, fordoirmant; doirmi.

Trové dins: su fordoirmi [E13]; fordwarmu [C9]; fordwârmu [C13,S36]; fourdwârmu [S17,S117]; fordwèrmi [E1]; foûdwèrmi [E200]
(ID: 19104) Dedja so l' esplicant motî: fordoirmi.


kiverouyî u coverouyî / cverouyî (kiveroyî u coveroyî / cveroyî)

k(i)verouyî
I. si c(o)verouyî (v.pr.) se rouler, se vautrer dans la boue (en parlant des porcs), se débattre dans la boue. les singlés si vnèt cverouyî dins les dinrêyes. (sin. kitrouyî).
II. (v.c.) embrouiller.
Waitîz a: veråt.

Trové dins: s' cuvèroûyî [S117]; s' cuvèroûyer [S117]; cuvèroûyè [S117]; kuvèroûyer [S17]; s' kuvèroûyè [S27] / su cvèroûyî [S117]; su cvèroûyer [S117]; cvèroûyè [S117]; su k'vèroûyer [S17]; su k'vèroû.yî [S109]; su k'vèroûyè [S27]
(ID: 37922) Nén co so l' esplicant motî.


mesdjåzer

si mesdjåzer (v.pr.)
• 1. commettre une erreur de langage.
• 2. s'embrouiller en parlant.
Waitîz a: djåzer.

Trové dins: sè mèsdjanser [E165]; su mezdjâzé [G217]
(ID: 26162) Nén co so l' esplicant motî.


ossu

ossu
I. (adv.) aussi, également (en fin de phrase). vénss a Wême ---, ti ?; i fåt vni ---: il faut que vous veniez également.
 »  et mi ... !: en exclamation, montre le doute sur ce qu'un autre vient d'affirmer. il a yeu dijh so dijh a s' redaccion :: Et mi --- !: je n'en crois rien.
 »  ci n’ est nén l’ tot d’ promete ; i fåt tni, ---: il ne suffit pas de promettre; il convient de tenir sa promesse.
II. --- ... ki (comparatif).
• 1. aussi ... que. il est --- biesse ki ses pîs.
• 2. autant ... que. il a --- å boure k' a l' ôle.
Waitîz a: ossutoit, ossurade, totossu / ttossu, ossu ki.

Trové dins: ossu [E34,R13,S0]; èssu [E145,E165,E200]; ossi [C1,C8,C13,E1,E34,E212,O81,S0,S25,S117]; oci [E203]; osse̊ [JJG]; 'su [E145] / (ossu ki); aussikî [O5]
(ID: 9448) Dedja so l' esplicant motî: ossu.


racwiter

racwiter
I. (v.c.)
• 1. se libérer d'une dette en la payant en argent, en marchandise, ou en nature (en travail, en services) et peu à peu. i nos a siervou po rén, tant k' il a yeu tot racwité; sabaye comint k' i såreut --- les djambons d' mon ces djins la ?
• 2. payer. --- l' aminde: payer la contravention.
• 3. acquitter un crédit à qqn. al difén, i m' a racwité.
II. (si ~) (v.pr.) se racquitter, payer ses dettes, se libérer d'une dette envers quelqu'un. si --- avou ene sakî; i s' a racwité di tot çk' i m' diveut co.
Waitîz a: racwitaedje, acwiter.

Trové dins: racwiter [C8,E165,R11]; raquitè [C1,C8,C99]; rakiter [C106,S09,S117] / (s' racwiter); srakuité [E178]; su rakiter [S0]
(ID: 11875) Dedja so l' esplicant motî: racwiter.


radjîstrer

radjîstrer (si ~) (v.pr.) établir son gîte. i gn a ene fawene di radjîstrêye e l' gregne.
Waitîz a: adjîstrer; djîsse.

Trové dins: su radjîstrer [S17]
(ID: 35994) Nén co so l' esplicant motî.


recreyer

recreyer
I. (v.c.) récréer (divertir).
II. (si ~) (v.pr.) se récréer (se divertir).
Waitîz a: recreyåcion.

Trové dins: rècrèyer [E34]; su récréyer [E34]
(ID: 37560) Nén co so l' esplicant motî.


retrôkiner

retrôkiner (si ~) (v.pr.) se blottir, se confiner, se rencogner, se terrer, se claquemurer, se renfermer, se tenir enfermé chez soi. pocwè vs aler --- dvins ci cadorea la?: Pourquoi allez-vous vous rencogner dans ce taudis?
Waitîz a: retrôkiné, retrôkinêye; retrôcler.

Trové dins: rètrôkiner [E34,E170]; su rètrôkiner [E21,E212b]; su retrokinez [E212]; s' rutrôkiner [E212b]; s' rutrokinez [E212]; su r'trôkiner [E212b]; su r'trokinez [E212]; sè radronquiner [E165]; sè radronkiner [E200]; sè ratronquiner [E165]; sè ratronkiner [E200]; sè rèstronquiner [E165]; rastrôkiner
(ID: 34987) Nén co so l' esplicant motî.


schûfyî

schûfyî
I. (v.c.) ecosser, ecaler, egousser (sin. schafyî).
 »  --- onk foû do tcheté: choisir, escamoter, enlever par choix.
II. si ~ evoye (v.pr.) s'éclipser, se derober à la sourdine, partir à la derobée.
Waitîz a: schûfiaedje, schûfiåve; schûfe.

Trové dins: xhifii [E212] / su xhifii evoë [E212]
(ID: 18481) Nén co so l' esplicant motî.


shû

shû (o.n.)
• 1. suif (graisse de ruminants) (rl a: saeyén, cråxhe). avou do ---, on fwait des tchandeles; cwand on a l' froyon ou les brokes, on frote avou do ---.
• 2. (t. d'éleveur et vét.) hyppomane, structure acellulaire baignant dans le liquide allantoïde (poche des eaux) de la jument, vache, brebis, et qui se trouve souvent à proximité de la tête du foetus; terme lié à sa consistance grasse et à sa couleur jaunâtre rappelant le suif. (sin. mizrete).
Waitîz a: shûwisse; shûwer.

Trové dins: shû [R17]; chû [S109,S117]; chu [S0,S55]; sû [E165,FE1,S44]; su [FE1]; chî [C8,O0,O2,S104,S117]; sî [C65,C99,C106,E1,O0,S0,S38,S117]; cî [S109]; sèw [E1,E170]; sêw [FE1]; siw [FE1]; sèwe [E34];
(ID: 19403) Dedja so l' esplicant motî: shû.


si u ès / s'

si u ès / s' (pron.) se (la consonne finale se prononce dans la forme occidentale ès). si maryî, se marier; si rapinser, se souvenir; s' anoyî, s'ennuyer. cachî a s' fé do bén; i s' a tapé e l' aiwe. le pronom s'agglutine aussi avec l'article: sel (= si + li).

Trové dins: si [C8,E1,R13]; sè [E165]; su [E34] / ès [FR13,O4]; ès' [O3] / s' [C8,E1,E34,E165,O4,R13]
(ID: 13468) Dedja so l' esplicant motî: si.


si u ès / s', ses

si u ès / s', ses (addj.) son, sa, ses. (masc. et fém. dvnt cons.: si måjhon, si tchén; masc. et fém. devant voy.: si ome, si åme (prononcé en une ou deux syll.: syom ou siyom); forme élidée, uniquement devant cons. et lorsque le mot précédent finit par voy.: c' est s' måjhon; vola s' tchén. Mais: c' est si ome...; la forme occidentale ès se prononce ès'; le pluriel est toujours ses: ses måjhones, ses tchéns, ses omes, ses åmes)
dans un sens réfléchi, si peut être remplacé par leu: tchaeke si toû ou tchaeke leu toû; sinti s' må ou sinti leu må.

Trové dins: si [C8,E1,E34,R13]; sè [O2]; s'i (aclapé å mot dvant voyale) [E203]; su [E34] / ès [O4,R13]; ès' [O2,O3]; ès'n- [O2]; ès-n' [O4] / s' [C8,E1,E34,O2,R13]; s'n- [O2]; 's-n [O4]; s-n' [O4] / ses [FR13]; sès [E1,E34,S0]; sè-z- [E203]
(ID: 13467) Dedja so l' esplicant motî: si.


so, sor, sol, so l'

so (prep.) sur (au dessus). la préposition s'agglomère avec l'article li devant consonne: sol tåve, sol piano, mais pas devant voyelle: so l' aiwe, so l' ouxh; la forme sor s'emploie devant un pronom monosyllabique: i vént sor mi; ça a toumé sor lu, c'est tombé sur lui.

Trové dins: so [E1,E34,E203,R13]; su [C8,C62,O4]; sot [E212] / sor [E1,E34,E203]; sur' [O4] / sol [R13]; sul [O4]; so l' [E203] / so l' [E203,R13] / s' [E34]
(ID: 30217) Dedja so l' esplicant motî: so.


soye

soye (f.n.) (o.n.)
• 1. poil long et raide de certains animaux (porc, sanglier). des ---s di coshet: des poils de cochon; les ---s di pourcea, c' est po mete dins l' tchåsse; les soyes di singlé, c' est po mete å dbout do tchetea, po l' pleur efiler; des longs ---; si l' pourcea a des roeds ---s, il årè ene deure coyene; avou les ---, on fwait des schovlete et des pinceas.
• 2. (plaisamment) cheveu rude, indocile. pingnîz vos troes ---s.
• 3. crin de cheval
• 4. les ---s (pl.) soie ou soyon, maladie particulière au porc causée par des soies qui poussent dans le gosier. nosse pourcea tosse et n' magne pus, dj' a l' idêye k' il a les ---s.
• 5. les ---s (pl.) eczéma infantile, les croûtes de lait (sin. dronxhe, raxhe). vost efant a les ---.
 »  cweri les ---s; ou: segnî les ---; ou: saetchî les ---: guérir les croûtes de lait par un procédé de médecine populaire.
Mots rshonnants: soye (do vier a ~), soye (usteye).

Trové dins: soye [R12,S0]; sôye [C8]; swèye [O4]; seûye [E1,E34]; seû [E1]; [E1]; su [E1]; sœ̆́s (sës) (pl) [E145];
(ID: 7279) Dedja so l' esplicant motî: soye.